He rellegit el petit i interessant llibre “L’art d’amargar-se la vida” de Paul Watzlawick i m’ha semblat que tenia molt a veure amb la feina que portem a terme en una sessió de coaching. Però al revés.

Amargar-se la vida, segons l’autor, és un art que es pot aprendre i per això només cal seguir algunes idees:

a.       Sublimar el passat. Ser víctima del propi passat, és a dir, creure que el passat “determina” tot futur.

b.      No ocupar-se del present.

c.       Més del mateix o insistir en el que no funciona.

d.      Creure que només hi ha una solució al problema, i que si aplicant-la aquest no es resolt és que no ens hem esforçat prou. I això no es pot posar en dubte.

En el fons es tracta de refermar les pròpies creences sense criticar-les, es tracta de creure que el “nostre” mapa és la “nostra” realitat.

A les sessions de coaching, del tipus que siguin ( personal, empresarial, de parella…) dediquem una bona part de la nostra feina a posar sota la lupa les creences que sostenen el món del nostres clients i que els dificulten aconseguir el què volen. Per això hem de donar la volta als anteriors principis.

1.       Valorar críticament el passat i extreure’n les lliçons oportunes per millorar el nostre present.

2.       Ocupar-nos del present.

3.       Canviar allò que no funciona.

4.       Explorar tota la diversitat possible de solucions a un mateix problema.