Avui, a la darrera pàgina de “El Periódico” hi ha una entrevista amb Ana Orozco, professora de la UAB i coordinadora a Espanya de l’associació Educació Universal ( http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=607660&idseccio_PK=1006).
L’entrevista és molt interessant. En ella la senyora Orozco afirma que la felicitat es pot aprendre i dir això en el nostre món no deixa de ser provocador i revolucionari. També diu que per aprendre-la calen 16 actituds bàsiques. Posa alguns exemples: generositat, honestedat, bondat, respecte, gratitud, paciència, responsabilitat, humilitat, principis, valentia… etc. Les idees que sostenen aquestes afirmacions les han organitzat en forma de llibre. Així que, caldrà llegir-lo.
Més enllà de l’entrevista, m’ha cridat l’atenció un comentari d’un lector del diari que deia, “Buenooooo, una altra que viu del cuento”.
Tot i que hi ha tres entrades més qüestionant aquesta opinió, estic segur que l’espontaneïtat amb la que aquesta persona s’ha expressat reflecteix l’opinió de moltes altres. Potser seria interessant que entre tots penséssim per què hi ha aquest tipus de reaccions al davant de propostes com la d’Educació Universal. Què en penseu?
hola, acabo d’entrar en aquest blog, he llegit el comentari sobre la necessitat d’educar-nos en la felicitat i la resposta d’un lector incrèdul…
hi ha molt de “cuentu” (falsetat) en les formes de relació que tenim amb el nostre entorn, amb la gent que tractem i les nostres aspiracions de futur.
precisament per això una educació, una estona d’atenció i d’aprenentagte sobre les estructures que poden donar espai a la felicitat, no està de més!
sempre he pensat que a l’escola s’hauria d’ensenyar als nois i a les noies a anar al mercat a comprar, a cuinar, a llegir i a viatgar… també a com arquitecturar la seva felicitat.
pb
Per: pb el 17 Maig 2009
a les 7:07 pm
Hola pb, gràcies per visitar el meu blog. En efecte, estic d’acord amb tu, a l’escola caldria que les noies i els nois sortissin amb una formació més orientada a portar una bona vida. Tanmateix, això és difícil de fer-ho entendre en un món en el que imperen dues filosofies en transició. Per un costat, tenim el model capitalista que voldria que els treballadors fossin una barreja entre productors i consumidors, i és en aquest sentit que la seva pressió sobre l’escola fa que tot sovint posem èmfasi en allò que va orientat a la producció. Simplificant, es tracta de fer bons treballadors i no persones autònomes que sàpiguen portar una bona vida. Per una altre banda, això es veu reforçat pel món catòlic que encara arrosseguem. Des d’aquest marc, i també simplifico, sembla que qualsevol cosa que ens orienti a viure bé, sigui pecat. La vida és una barreja de moments bons i moments dolents. I d’uns i altres sempre n’hi haurà. Però fer l’esforç per donar eines als joves (i en general, a totes les persones) per tal que a la seva vida sigui més feliç em sembla necessari.
Per: Jordi Pages el 20 Maig 2009
a les 5:51 pm