Tot sovint se sent comentar que “una vida sense amor, no és una bona vida”. L’amor té moltes vessants: als animals, a l’univers, a Déu… però en el context en que he sentit dir aquesta frase, les persones es refereixen a l’amor de parella.
Però exactament, què és això de l’amor de parella?
L’amor de parella conté tres elements: la passió, la intimitat i el compromís.
La passió és desitjar, és que l’altre t’agradi, et “posi”, et faci pessigolles quan et mira…
La intimitat és la amistat, la complicitat, els projectes compartits, la visió del món semblant, carregada de valors propers…
I el compromís és dir sí. Però un sí que no es diu només un cop, sinó un sí que es diu cada dia, fins i tot quan et lleves i veus l’altre escabellat i amb cara de no saber encara on és.
Aquests tres elements creixen de moltes maneres, però es fonamenten en una base: hi ha connexió.
Quan hi ha connexió responem adequadament als intents d’apropar-se de l’altre. Mantenim el contacte encara que estem en desacord, o millor, quan més el mantenim és quan estem en desacord. La connexió és escoltar, és entendre, és acceptar, és complicitat, és joc, és seducció… I també és saber discrepar, saber comprendre un mal moment o una mala època, posar esforç en superar un episodi de desconnexió…
L’amor pot omplir de sentit la nostra vida. És l’energia que necessitem per viure.
Com molt bé dius, l’amor és complicitat, connexió i anar renovant cada dia l’afecte cap a l’altre.
Però també és cert que es pot trencar tot això i ser una font de patiment considerable.
Per: Marta Tàpias Sabé el 12 Juny 2009
a les 5:34 pm
Tens raó, Marta. L’amor es pot trencar i les raons són múltiples i variades. I no hi ha una recepta perfecta (sortosament!), però mentre ens mantinguem connectats amb la nostra parella, en una connexió real i de doble sentit, l’amor i la satisfacció tenen moltes opcions de mantenir-se vius. Una de les claus és aquesta: mantenir-se connectats. Però com fer-ho real dia a dia? Què diries tu?
Per: Jordi Pages el 12 Juny 2009
a les 5:48 pm