La infidelitat és un dels arguments principals per a una separació o divorci. Però no sempre.
La M. i el C. em van venir a veure ja que qüestionaven la viabilitat de la seva relació producte d’una reiterada infidelitat d’ell. Ja a la primera entrevista va quedar clar que ell volia continuar amb ella, “fent tot el que hagués de fer”per fer-ho possible, però ella manifestava de manera raonada i oberta que tenia molts dubtes.
Després de diverses sessions de treball, era clar que tots els arguments que ella aportava apuntaven al trencament, tanmateix no prenia la decisió de fer-ho. La qüestió era, no ho feia per què tenia por o no ho feia per què, malgrat tot, creia encara en la relació?
I en aquest segon cas, què li podia demanar a ell per tal de poder tornar a confiar en què aquest cop no hi hauria una nova infidelitat?
Ella sabia perfectament que era gairebé impossible demanar-li res que pogués ser del tot constatable. Es tractava, en cert sentit, d’una qüestió de fe. Era clar que la raó i l’emoció estaven en clara contradicció i això, a ella, la feia patir enormement.
És cert que l’infidel havia estat ell, és a dir, el responsable de la situació de dolor que vivia la parella i ella en particular, era ell, però la situació va començar a desbloquejar-se quan ella va creure i expressar que aquella infidelitat era més que una qüestió d’ell, i va sentir i expressar que era un símptoma d’una relació de parella que tenia dificultats. I entesa així la infidelitat, ella podia superar el seu bloqueig, per què el problema ja no era ell, si no la relació que entre els dos constituïen. I era per això pel que ella creia que valia la pena lluitar. Lluitar plegats.
Hola.
Créc que es molt dificil de recuperar la confiança en la persona que ha sigut infidel. Encara que decideixis seguir amb ella, sempre hi haura la dubte sino hi torna, o bé pensaràs que si segueix amb tu es perque l’altre persona no l’acceptat com a situació de compartir.
Si no l’estimes molt i sobretot si ets valent el millor es trencar.
Estimació i valentia, quines dues paraules més importants. Per què, segons el meu parer cal molta estimació però també molta valentia per continuar amb algú quan tens el risc de que aquest algú et torni a ferir. Tens raó que també cal valor per trencar la relació. En definitiva, viure una vida com tu la vols viure exigeix amor a la vida ( i a les persones) i valentia per assumir els riscos…
Hola,
fins fa uns dies aquí he descobert que la meva parella m’ha sigut infidel, ho em parlata i pareix que vulga seguir amb mi. No ha sigut una infidelitat sexual, si no sentimental, per tant sempre em quedarà el dubte si és veritat el que diu que vol seguir amb mi o no. Va estar durant dos mesos parlant-se amb l’altra persona però soles es vegueren en dos ocasions per que l’altra viu a Madrid.
Jo sóc capaça de perdonar-li però he vist que segueix mantenint contacte amb l’altra persona, es truquen i de moment estic esperant a veure si ho deixarà o no, li he donat de temps un mes. Si en un mes no ho ha deixat s’ha acabat i si realment ho ha fet seguiré amb ella. Ho suporte per que em diu que em vol i diu que m’ha triat a mi i dessitge de tot cor que açò siga cert, però com heu dit abans sempre em quedarà el dubte de si no està amb l’altra per que no li ha eixit bé la cosa.