Comentaris per Jordi Pagès Blog

Comentari de Jordi Pages a QUÈ ÉS AIXÒ DE L’AMOR DE PARELLA?

Jordi Pages — Fri, 12 Jun 2009 16:48:10 +0000

Tens raó, Marta. L’amor es pot trencar i les raons són múltiples i variades. I no hi ha una recepta perfecta (sortosament!), però mentre ens mantinguem connectats amb la nostra parella, en una connexió real i de doble sentit, l’amor i la satisfacció tenen moltes opcions de mantenir-se vius. Una de les claus és aquesta: mantenir-se connectats. Però com fer-ho real dia a dia? Què diries tu?

Comentari de Marta Tàpias Sabé a QUÈ ÉS AIXÒ DE L’AMOR DE PARELLA?

Marta Tàpias Sabé — Fri, 12 Jun 2009 16:34:19 +0000

L’amor pot omplir de sentit la nostra vida. És l’energia que necessitem per viure.

Com molt bé dius, l’amor és complicitat, connexió i anar renovant cada dia l’afecte cap a l’altre.

Però també és cert que es pot trencar tot això i ser una font de patiment considerable.

Comentari de Jordi Pages a L’EDUCACIÓ PER A LA FELICITAT ÉS UN “CUENTU”?

Jordi Pages — Wed, 20 May 2009 16:51:03 +0000

Hola pb, gràcies per visitar el meu blog. En efecte, estic d’acord amb tu, a l’escola caldria que les noies i els nois sortissin amb una formació més orientada a portar una bona vida. Tanmateix, això és difícil de fer-ho entendre en un món en el que imperen dues filosofies en transició. Per un costat, tenim el model capitalista que voldria que els treballadors fossin una barreja entre productors i consumidors, i és en aquest sentit que la seva pressió sobre l’escola fa que tot sovint posem èmfasi en allò que va orientat a la producció. Simplificant, es tracta de fer bons treballadors i no persones autònomes que sàpiguen portar una bona vida. Per una altre banda, això es veu reforçat pel món catòlic que encara arrosseguem. Des d’aquest marc, i també simplifico, sembla que qualsevol cosa que ens orienti a viure bé, sigui pecat. La vida és una barreja de moments bons i moments dolents. I d’uns i altres sempre n’hi haurà. Però fer l’esforç per donar eines als joves (i en general, a totes les persones) per tal que a la seva vida sigui més feliç em sembla necessari.

Comentari de pb a L’EDUCACIÓ PER A LA FELICITAT ÉS UN “CUENTU”?

pb — Sun, 17 May 2009 18:07:56 +0000

hola, acabo d’entrar en aquest blog, he llegit el comentari sobre la necessitat d’educar-nos en la felicitat i la resposta d’un lector incrèdul…
hi ha molt de “cuentu” (falsetat) en les formes de relació que tenim amb el nostre entorn, amb la gent que tractem i les nostres aspiracions de futur.
precisament per això una educació, una estona d’atenció i d’aprenentagte sobre les estructures que poden donar espai a la felicitat, no està de més!
sempre he pensat que a l’escola s’hauria d’ensenyar als nois i a les noies a anar al mercat a comprar, a cuinar, a llegir i a viatgar… també a com arquitecturar la seva felicitat.

Comentari de Leticia a AMARGAR-SE LA VIDA.

Leticia — Wed, 22 Apr 2009 14:53:41 +0000

Como dijo Eleanor Roosevelt: “El futuro pertenece a aquellos que creen en la belleza de sus sueños”

¡¡Adelante!!

Comentari de belerofonte a AMARGAR-SE LA VIDA.

belerofonte — Wed, 22 Apr 2009 10:26:12 +0000

qui oblidi el passat o pretengui que no el condicioni perderà la saviesa de no errar en el futur.
Només ens hem d´ocupar del present perque el demà quan hi arrivis(i qui sap com hi arrivaràs) serà el present d´aquell moment.
Si lluites el present amb eficacia només et caldrà preocupar-te d´un futur, el del més enllà.
Endavant Jordi i no t´enquimeris amb el present,perque quan acabis de llegir això ja serà passat.

Comentari de WANTOBEFREE a AMARGAR-SE LA VIDA.

WANTOBEFREE — Fri, 17 Apr 2009 18:43:23 +0000

HOLA jORDI! pENSO QUE EN AQUEST POST T’HAS SUPERAT! A MI M PASSA BSTANT XO Q DIUS. PRO ES LU Q HI HA!! COSTA MLT SER POSITIU QUAN STAS FOTUT…

Comentari de Rosanna a COMPROMÍS

Rosanna — Wed, 15 Apr 2009 13:15:25 +0000

Hola Jordi
entro “como un elefante en una cacharrería a responder casi directamente a tu cliente: de mujer a mujer.
Creo que una de las cosas que más “espanta” a ese señor que se te acerca, es tu propia y aguda “necesidad” de él. Eso hace que la conquista pierda una parte de su emoción, pero, sobre todo, hace que se dibuje un futuro no muy lejano en que tendrá a alguien colgado de su cuello como un lastre.
Pienso que una de las cosas importantes para buscar y encontrar una pareja es haber conquistado nuestra autonomía, nuestra capacidad de estar solos bien (no como un castigo o como un abandono).
Creo que una de las claves es entender que el “otro” puede convertirse en un compañero con quien compartir cosas, pero de quien no se va a depender.
Y no, no entiendo que uno deba andar metamorfoseándose en función de quien tiene delante…eso quiere decir que no nos queremos nada tal como somos y que nos adecuamos a “ser” en función de quien está en ese momento ahí.

Comentari de Jordi Pages a COMPROMÍS

Jordi Pages — Wed, 25 Mar 2009 19:11:32 +0000

Per no espantar-se massa, no enredar-se massa… aparentment és una solució. Només passa que si no ens enredem no ens compremetem, i si no ens compremetem no rebrem allò que podem rebre d’una relació afectiva.
És un peix que es mossega la cua. La pregunta en definitiva és, quina vida vols viure? Una vida segura, però en certs aspectes a mitges o una vida intensa però amb riscos?

Comentari de Capicua a COMPROMÍS

Capicua — Wed, 25 Mar 2009 12:30:45 +0000

Jordi, m’agrada el q dius, però un dels problemes és q no sempre es manté la mateixa línia de pensament.

La meva experiència és q tant homes com dones tenim alts i baixos, i a més, tenim atacs de por. I més encara amb això del compromís.

Per tant, per no espantar-te massa al proper atac de pànic que et vingui, millor no t’enredis molt…